dissabte, 24 de gener de 2009

Discurs d'Enric Climent davant la Comissió de la Unió Europea, pels abusos urbanístics del País Valencià.


Sr. President

Abans que res vull deixar constància en el meu nom i en el dels nombrosos peticionaris que represento l’agraïment a la Comissió per la seva actuació referent als problemes derivats d’un urbanisme insostenible en el País Valencià, sol·licitant la seva perseverança.
La major part de les peticions i queixes presentades tenen el seu origen en l’aplicació retorçada de les lleis urbanístiques valencians que amb la seva redacció actual ofereixen una permissivitat extrema per a la comissió d’accions que es tradueixen en abusos i abusos a ciutadans que tenen la desgràcia de ser propietaris.
Entre altres aberracions, les lleis urbanístiques valencianes LUV/LRAU estableixen que qualsevol persona encara quan no tingui propietats a la zona a urbanitzar pugui optar a la seva urbanització, sense posar-lo gran limitació o condicionament, llevat d’una fiança que per la seva ridiculesa no garanteix gens.Resultat, la major part de les empreses que presenten projectes d’urbanització estan creades especialment per a aquest finalitat, amb capitals que no excedeixen mai de les € 3500, sense nómina de personal, i fins i tot en alguns casos, sense telèfon o qualsevol altre sistema de localització, i el que és pitjor, se’ls adjudiquen projectes que poden arribar a superar els trenta milions de €.
Aquestes lleis valencianes estableixen l’obligatorietat als propietaris afectats per la urbanització de realitzar “cessions obligatòries gratuïtes” de terra per poder ser urbanitzats, sense consultar-los si més no la seva opinió, i curiosament en cap text legal no es dóna una sola indicació que percentatge de terra s’ha de cedir amb aquesta finalitat, incrementant la indefensió del propietari.Resultant, que depenent exclusivament de la voluntat del Promotor Urbanizador amb el consentiment de l’Ajuntament de torn s’han comprovat projectes que han obligat a cedir gratuïtament fins al 85% de les propietats originals.
Estableixen que el terra cedit obligatòriament i gratuïtament no suporti càrregues urbanístiques.Resultat que les càrregues assignades al terra cedit obligatòriament i gratuïtament corren a càrrec del propietari afectat.
Segons aquestes lleis un ajuntament pot decidir la urbanització d’un sector per raons d’”utilitat pública” o d’”interès social“, afegint que aquesta decisió és inapel·lable i no podrà ser sota cap circumstància objecte de denúncia o reclamació davant dels Tribunals.D’altra banda en cap text legal no es pot trobar un llistat de criteris objectius relatius que circumstàncies poden considerar-se sota aquests enunciats, produint indefensió entre els propietaris afectats.Resultat, que es pot arribar a situacions grotesques, com en un poble del País Valencià, l’Ajuntament del qual va acceptar com “utilitat pública” una activitat associada a un local dels anomenats d’alterne, de senyoretes, cas històric que una simple consulta a les hemeroteques pot confirmar.
Ambdues lleis diuen que el terra amb què l’Agent Urbanizador es cobra els costos d’urbanització ha de ser lliure de qualsevol càrrega, és a dir que les que li corresponen corren a càrrec del propietari afectat, amb la qual cosa ha satisfet dues vegades les càrregues urbanístiques que li corresponen.Resultant, que a l’inici del procés urbanizador ni l’Agent Urbanizador ni l’Ajuntament no tenen un sol m2 de terra a la zona a urbanitzar, a la fi del mateix els dos majors propietaris són l’Agent Urbanizador i l’Ajuntament de torn, però aquesta vegada de terra edificable, es pot comprovar sense excepció en els nombrosos programes realitzats fins a la data.
S’ha dit, fins i tot en aquesta mateixa Comissió que abans que presentar queixes davant de la Comissió de Peticions, s’haurien d’haver presentat les mateixes davant dels Tribunals de Justícia espanyols, perquè Espanya és un “estat de dret”.Així ha de ser, i així ha estat. ja que s’han presentat cents de reclamacions davant dels Tribunals espanyols, prova d’això la donen les sentències favorables als reclamants que s’han publicat en els últims mesos en el País Valencià, però els expedients que van donar lloc a aquestes sentències es van iniciar entre cinc i set anys abans , i els afectats per abusos i abusos urbanístics, petits propietaris, generalment d’economies modestes o limitats, no poden permetre’s aquesta dilatació en el temps i les despeses que comporta, procedint a comunicar les seves queixes i denúncies a qui estiguin disposats a escoltar-los, com és aquest Comitè de Peticions.
Si aquestes lleis permeten que Ajuntaments i Agents Urbanizadores tinguin tals privilegis i que els propietaris afectats sol tinguin el dret a satisfer les costos d’urbanització que els corresponguin, així ho diu la Llei, som davant d’unes lleis perverses, qualificatiu que va encunyar per cert un Conseller del Govern Valencià actual, i l’expressió “estat de dret” que sempre està a boca dels nostres polítics no deixa de ser una burla sagnant. Perquè del que no poden presumir és d’un “estat de justícia” amb lleis com les que denunciem avui aquí, ciutadans espanyols i per tant, europeus.
Espanya és el segon país del món en nombre de lleis en actiu i això és un camp abonat per als casos de corrupció, que es generen especialment entorn del món de l’urbanisme, ja que a major regulació, major intent de defugir-la per al qui han de guanyar molt.
El professor Alcaraz de la Universidad d’Alacant ha escrit “Mentre existeixi l’actual model urbanístic valencià, la corrupció no podrà eradicar-se perquè és la que greixa el sistema” ,
Nosaltres i els que nosaltres representem, som aquí perquè hem cursat una sèrie de queixes contra l’urbanisme insostenible en la part d’Europa on vivim, i perquè prèviament a nivell de govern local, autonòmic o nacional no hem estat escoltats en les nostres queixes, ni tan sols oïdes.Malgrat haver-se derogat una llei i aprovat una altra en substitució, les coses no han canviat.
I volem manifestar que la nostra opinió sobre l’informe de la Sra. Margrete Auken, és decididament positiva, és clar i precís, posant en relleu el que ha estat l’urbanisme valencià dels últims deu anys, sense pal·liatius, esperem i desitgem que sigui aprovat per aquest Comitè de Peticions.
Moltes gràcies per la seva atenció.
Enric Climent Laguarda.Abusos Urbanístics NO!Brussel·les, 20 Gener 2.009